El 2CV T.A.R.D.I.S.

Ens trobàvem a l'octubre i teníem ganes de fer una escapada, evidentment pel mínim de calés possible. L'opció més barata era anar d'acampada, i amb el 2CV comprat de feia poc, no vam poder evitar fer-lo servir. Un dels elements clau va ser la fusta del maleter, que amb uns tubs de PVC ens va fer de taula precària durant diverses acampades futures. Aquí l'invent, es van anar fent reforços Honestament, va ser un trajecte bastant curtet i sense cap mena de problema. Un cop allà plantem la tenda i ens queda un panorama ben maco.  En aquesta acampada, va començar una tradició que ens ha acompanyat a gairebé totes les que han vingut. Ens va ploure i com la capota estava feta malbé, doncs entrava aigua i es calava completament. La solució que vaig trobar és posar-li per sobre un plàstic que utilitzava per tapar la bicicleta i que semblava fet a mida per cobrir el sostre del cotxe. Casualitats de la vida, mira tu. L'estada va ser francament agradable, vam fer dues escapade...

Com ja havia explicat al primer post, els meus tiets van tenir un 2CV quan jo era petit i d'aquí va començar el meu amor pels cotxes clàssics, especialment els Citroën. D'una d'aquestes vegades que em van portar a fer una volta amb el seu cotxe, es va fer aquesta foto: Aquesta foto, durant anys, va quedar enterrada entre moltes d'altres fins que un bon dia, la meva cosina m'envia un missatge per WhatsApp compartint-me-la. Evidentment, en quant vaig tenir el cotxe, una de les primeres coses que vaig voler fer és repetir la foto 17 anys més tard amb el meu 2CV.

 Malgrat que el cotxe funcionava perfectament, vaig decidir dur-lo al taller a què li fessin una petita posada a punt, ja que era un cotxe que portava parat uns anys i volia mimar-lo una mica. Va ser complicat trobar un taller obert i disposat a mirar el 2CV en mig de les vacances d'agost, però finalment va aparèixer l'àngel de la guarda que, malauradament, ara està traspassat.  El mecànic em va rebre el cotxe amb molta alegria, ja que el seu pare n'arreglava a Xile i poc va trigar a enviar-li fotos. També em va parlar d'una persona que en tenia un pel Prat i que sempre duia la música molt forta, ja en parlarem d'aquest personatge més endavant.  Van passar uns dies i rebo una trucada del mecànic mentre estava a la feina. M'explica que mai havia vist un carburador tan escandalosament brut ni un oli tan negre. Aquell mateix dia a la tarda vaig a veure l'estat de què jo pensava que seria una catàstrofe, però que va acabar sent una bona estona de xerrar, riure i...

Seguint amb l'aventura, anem mons pares i jo cap a l'Esquirol, allà on estava el candidat. Un cop allà, trobem el cotxe plantat amb la família del propietari i ens expliquen una mica la història del cotxe. Resultava ser el cotxe de soltera de la dona del venedor, que amb el temps es va deixar de fer servir i que ara sols l'arrancaven esporàdicament o per moure's pel poble de tant en tant. L'home procedeix a obrir el capó i jo, com fem tots els homes, procedeixo a mirar dins i a fer-me l'entès quan era la segona vegada que veia un motor de 2CV i no sabia ni on estava el carburador. El que sí que tenia clar és que havia de buscar òxid, i vaig procedir a tirar-me per terra i fotre'm per sota del cotxe a veure què veia. No vaig veure res escandalós que em fes tirar enrere i vaig dir a aquella família encantadora que ho tindria en compte i que alguna cosa els diria.  Marxem d'allà, jo amb papallones a la panxa, i decidim parar a un bar del poble a fer un beur...

 Ja ho tenia fixat, el 2CV arribaria. Era sols una qüestió de temps. Amb això clar, comença el procés de recerca i de filtratge d'entre totes les cabres que podria trobar pels internets. Haig de reconèixer que tot el procés de recerca i investigació m'agrada molt, sobretot el fet de fer-me llistes de candidats i anar rumiant de quin em sortiria més a compte.  Inicialment, buscava exclusivament els que fossin grocs i amb els fars quadrats, perquè així era el que van tenir els meus tiets, i tota la resta quedava descartada. I el vaig trobar, per a la meva gran sorpresa, un 2CV que podria haver sigut perfectament el que van tenir els meus tiets, estava a Salou. Tot ben decidit, parlo amb me mare (que es torna a apuntar a l'aventura sense gaire pensar) i amb el meu altre tiet (que treballa a una foneria, que de ferro n'entén molt i també li agrada emmerdar-se). Concerto dia, lloc i hora amb el propietari i cap a Salou falta gent. M'explica el propietari la història del ...

 Necessitava un dos cavalls, això era vox populi. Em vaig posar a remenar per Wallapop i vaig decidir marcar-me un pressupost màxim. Primerament, vaig investigar sobre les Dyane 6, que eren substancialment més barates, però el que jo sempre havia volgut era un 2CV o sigui que va tocar incrementar el pressupost. Afortunadament, em van oferir entrar a treballar a l'hospital Quirón durant l'estiu per cobrir als qui havien marxat de vacances, això em va permetre fer càlculs i veure que era viable optar per una cabreta.  Una afició que ara fa temps que no practico és sortir en bicicleta, i solia compartir-la amb la meva amiga Berta. Quan tornàvem de fer uns 30km vaig veure prop del galliner de la masia on vivia que hi havia una silueta que em resultava familiar. Li ho vaig comentar i em va dir que algú havia deixat aquell cotxe allà feia temps i que si volia que el podríem treure i me'l podia quedar. Amb llàgrimes als ulls i ganes d'emmerdar-me fins a les celles vam decidir ...

No tinc record de la meva vida en què no hagi estat obsessionat amb els cotxes, de fet el record més antic que puc trobar dins el meu cap és la imatge d'un petit Quim d'uns 4 anyets assegut al volant del 2CV groc que van tenir els meus tiets. Evidentment, no arribava als pedals ni amb prou feines al volant si recolzava l'esquena al respatller del seient. Recordo també "la finestra d'en Quim", la petita finestra amb mosquitera de sota el vidre del davant i per on mirava la carretera perquè no arribava a veure-hi per sobre. Estava, estic i estaré obsessionat amb el 2CV i els cotxes clàssics.  Calculo que deu ser del 2004 El moment més anecdòtic va ser quan, anant amb el SEAT Ibiza vermell que tenien mons pares llavors, un altre cotxe va impactar per darrere (va ser a poca velocitat, no vam prendre gaire mal). En aquell moment d'estrès i angoixa on la meva pobra mare intentava gestionar tot aquell sant merder, va trucar a la meva tieta perquè vingués a quedar...