Els viatges, part 3: Gran Nacional 2023 a Escaló.

No recordo com em vaig assabentar que es faria, suposo que per algun grup de WhatsApp o ves a saber... La qüestió és que la Marta i jo ens vam inscriure a la Gran Nacional de 2CV, però no vam dormir a l'hotel que proposaven (se'ns escapava molt de pressupost) i vam estar a Esterri d'Àneu, que ja coneixíem (i s'ajustava molt més).

El tema és que abans de marxar cap allà, sabent que nevaria i/o plouria, havia de canviar la capota de manera bastant urgent. El canvi era bastant urgent perquè cada cop que plovia (per sort on jo visc no plou gaire) també plovia dins el cotxe, especialment per la capota. 

Vaig fer la comanda i el paquet va arribar literalment el dia anterior de marxar. Va tocar canviar-la quan vaig tornar de la feina, el que va provocar que a hores de marxar, l'aspecte del cotxe fos aquest:

Vaig enviar això a la Marta i em va contestar amb un "sta calvo".

Entre ma mare i jo la vam aconseguir posar, perdent un parell de cargols i fent que fins dia d'avui encara s'aguanti amb quatre brides.

 Vam quedar amb el Juanmi bastant aviat i a mig camí vam quedar amb el Miki, que encara no sabíem qui era però que va resultar sent una gran amistat!

De camí, ens vam trobar un grup de cabreros. Aquí el Miki, el Juanmi i jo des del seu punt de vista.

El panorama només arribar era molt il·lusionant, el pàrquing de l'hotel on es feia la trobada ple de 2CV (i derivats) de tots colors i formes. A part de fer amistats noves amb el Xesco, el Pau, el Dani i el Prize, ens vam fer un fart de fer sortides per la zona, deixant el paisatge ple de bicilíndics varis sortint fins i tot al diari Segre i a les notícies!

Del telediari no en tinc vídeo :(

 La veritat és que va ser una experiència molt bona, el veure molta més gent amb una mateixa afició en comú va crear una sensació de comunitat i pertinença molt forta i, tot i ser minoria, veure que també existeix un nucli de persones joves intestades ja no sols en el món dels cotxes clàssics, sinó en el 2CV.

Aquest esperit de comunitat va saltar a la palestra especialment quan en una de les sortides, uns companys cabreros van tenir un accident. Fent una ruta per carreteres nevades, amb gel a l'asfalt, es van sortir de la carretera i el cotxe es va quedar panxa en l'aire. Afortunadament, ningú va prendre mal i un bon grup de persones es van ajuntar per donar la volta al vehicle, fer les petites reparacions imprescindibles perquè funcionés i engegar-lo. El cotxe va respondre perfectament, va arrancar i els ocupants van poder tornar a casa sense cap altre ensurt. Això sí, amb la carrosseria una mica abonyegada i una mica de cinta americana. 

Aquí els cabreros ajudant-se entre ells :)

 

Un paisatge de categoria!

Un altra batalleta que m'agrada explicar és com un bon matí de -15°, ens preparàvem per anar a la sortida de la central elèctrica de Tavascan. Al pàrquing de l'hostal hi havia aparcat al costat del nostre cotxe un Volvo familiar nou de trinca que li estava costant les mil i una arrancar amb tant de fred. Mentre la persona del costat lluitava per arrancar el seu modern cotxe d'injecció, amb el 2CV va ser qüestió d'obrir el starter i bombejar una mica el pedal d'accelerador per engegar a la primera. No vaig poder evitar un somriure maligne mentre marxàvem i el Volvo seguia lluitant per arrancar. 

Aquest era l'estat del cotxe, el Volvo estava a la nostra dreta.

Ja de tornada a casa, vam passar per casa del Xesco, qui sense conèixer-nos pràcticament ni a mi ni a la Marta, ens va obrir les portes de casa i es va oferir a treure'm una peça del volant que podria donar problemes mentre plovia intensament en mig del carrer. No només això, si no que ens va oferir de quedar-nos a dinar allà, però malauradament no va poder ser. Tant la Marta com jo treballàvem l'endemà i havíem d'arribar a casa com més aviat millor. El clima lleidatà ens va dificultar la tasca amb una pluja torrencial i una boira densa que ens va deixar amb aquest panorama:

En directe es veia encara més boira! Ens vam espantar una mica, coses de ser foraster suposo.

Vam arribar a casa sense res més que una mica d'atabalament per la boira i una mica de goteres (tot i la capota nova, segueix entrant aigua pels llocs habituals). Poc pensàvem com seria la següent gran trobada a què aniríem, però això és història per un altre post!

Sé que vaig molt endarrerit amb el blog, no sempre es pot dedicar el temps que es voldria o no sempre hi ha les ganes per fer-ho, procuraré ser una miqueta més freqüent amb les publicacions. 😊