El 2CV T.A.R.D.I.S.

No recordo com em vaig assabentar que es faria, suposo que per algun grup de WhatsApp o ves a saber... La qüestió és que la Marta i jo ens vam inscriure a la Gran Nacional de 2CV, però no vam dormir a l'hotel que proposaven (se'ns escapava molt de pressupost) i vam estar a Esterri d'Àneu, que ja coneixíem (i s'ajustava molt més). El tema és que abans de marxar cap allà, sabent que nevaria i/o plouria, havia de canviar la capota de manera bastant urgent. El canvi era bastant urgent perquè cada cop que plovia (per sort on jo visc no plou gaire) també plovia dins el cotxe, especialment per la capota.  Vaig fer la comanda i el paquet va arribar literalment el dia anterior de marxar. Va tocar canviar-la quan vaig tornar de la feina, el que va provocar que a hores de marxar, l'aspecte del cotxe fos aquest: Vaig enviar això a la Marta i em va contestar amb un "sta calvo". Entre ma mare i jo la vam aconseguir posar, perdent un parell de cargols i fent que fins dia

 Em disposo a narrar el que consider el pitjor error que he comès des que tinc el 2CV fins al moment d'escriure... Feia temps que tenia al cap que hauria de fer una gran repassada al motor del cotxe... Quan van fer la primera posada a punt, ja em van dir que el motor estava molt brut i que li convindria una bona repassada. Vaig fer bastant guardiola durant uns mesos i decideixo dur-lo al que solia ser el mecànic de confiança de la família. Allà sempre havíem dut tots els cotxes que han passat per les nostres mans i va semblar una opció prou assenyada, què podria passar? Ja vaig tenir l'ensurt amb aquesta gent de la bomba de frens, tot i que tampoc es pot dir que fos culpa seva, la bomba estava defectuosa i me la van canviar sense cost extra (només faltaria), però treballen amb una dinàmica que és esgotadora. Et prometen una data extremadament optimista a la que, evidentment, no arriben mai. Quan arriba la data i, efectivament, el cotxe no està arreglat comença el joc d'anar

 De moment, obviarem el tema de la restauració del motor. És un tema que sortirà més endavant... Mentrestant, parlem del tema frens, que també tela marinera. Tot comença un dia que la Marta queda amb uns companys de classe per fer una festa. Quedava bastant lluny de casa i el transport públic la feia trigar més del doble de temps que en cotxe, o sigui que em vaig oferir a apropar-la en cotxe. Si arribem a saber el que vindria, millor que hagués anat amb el transport públic... En un principi, tot anava perfectament, però just abans d'entrar a Barcelona, començo a notar que el cotxe no acaba d'anar rodó. Li costa mantenir la velocitat, i si deixo anar l'accelerador sembla que reté moltíssim. Aquesta retenció va anar augmentant cada vegada més, fins que el cotxe va lentíssim i amb el motor molt alt de revolucions. Decideixo parar al mini voral que hi ha a la Gran Via abans d'entrar a Barcelona, paro el motor i miro de pensar en alguna cosa per sortir d'allà. Vaig acons

 Va ser pel pont del desembre. No anava al poble des d'abans de la pandèmia, diria que des del 2018. Trobava a faltar el fet d'estar per allà i la decisió va ser fàcil. Sortien primer mons pares, un dia abans perquè tenien festa de no sé què, i la Marta i jo arrancàvem l'endemà. Sort, perquè resulta que l'operació sortida va ser més del previst i per arribar a Orpesa van estar gairebé quatre hores!  Nosaltres vam anar amb tota la calma del món, a 90-100 i parant a repostar quan l'agulla marcava entre mig dipòsit i un quart. Va ser la primera expedició llarga que fèiem, El Prat-Murla (Alacant). 480 kms i la primera vegada que conduïa tant (en general i, sobretot, amb la cabra).  Aquí la meva cara de concentració i la de felicitat de la Marta Una mica de canguelo sempre hi ha, però es va esvair un cop vam enfilar carretera. El cotxe anava de luxe absolut, anàvem amb les finestres ben obertes amb l'aire donant-nos a la cara i amb l'altaveu petit JBL a tota past

Ens trobàvem a l'octubre i teníem ganes de fer una escapada, evidentment pel mínim de calés possible. L'opció més barata era anar d'acampada, i amb el 2CV comprat de feia poc, no vam poder evitar fer-lo servir. Un dels elements clau va ser la fusta del maleter, que amb uns tubs de PVC ens va fer de taula precària durant diverses acampades futures. Aquí l'invent, es van anar fent reforços Honestament, va ser un trajecte bastant curtet i sense cap mena de problema. Un cop allà plantem la tenda i ens queda un panorama ben maco.  En aquesta acampada, va començar una tradició que ens ha acompanyat a gairebé totes les que han vingut. Ens va ploure i com la capota estava feta malbé, doncs entrava aigua i es calava completament. La solució que vaig trobar és posar-li per sobre un plàstic que utilitzava per tapar la bicicleta i que semblava fet a mida per cobrir el sostre del cotxe. Casualitats de la vida, mira tu. L'estada va ser francament agradable, vam fer dues escapade

Com ja havia explicat al primer post, els meus tiets van tenir un 2CV quan jo era petit i d'aquí va començar el meu amor pels cotxes clàssics, especialment els Citroën. D'una d'aquestes vegades que em van portar a fer una volta amb el seu cotxe, es va fer aquesta foto: Aquesta foto, durant anys, va quedar enterrada entre moltes d'altres fins que un bon dia, la meva cosina m'envia un missatge per WhatsApp compartint-me-la. Evidentment, en quant vaig tenir el cotxe, una de les primeres coses que vaig voler fer és repetir la foto 17 anys més tard amb el meu 2CV.

 Malgrat que el cotxe funcionava perfectament, vaig decidir dur-lo al taller a què li fessin una petita posada a punt, ja que era un cotxe que portava parat uns anys i volia mimar-lo una mica. Va ser complicat trobar un taller obert i disposat a mirar el 2CV en mig de les vacances d'agost, però finalment va aparèixer l'àngel de la guarda que, malauradament, ara està traspassat.  El mecànic em va rebre el cotxe amb molta alegria, ja que el seu pare n'arreglava a Xile i poc va trigar a enviar-li fotos. També em va parlar d'una persona que en tenia un pel Prat i que sempre duia la música molt forta, ja en parlarem d'aquest personatge més endavant.  Van passar uns dies i rebo una trucada del mecànic mentre estava a la feina. M'explica que mai havia vist un carburador tan escandalosament brut ni un oli tan negre. Aquell mateix dia a la tarda vaig a veure l'estat de què jo pensava que seria una catàstrofe, però que va acabar sent una bona estona de xerrar, riure i