Els viatges, part 2: Murla

 Va ser pel pont del desembre. No anava al poble des d'abans de la pandèmia, diria que des del 2018. Trobava a faltar el fet d'estar per allà i la decisió va ser fàcil. Sortien primer mons pares, un dia abans perquè tenien festa de no sé què, i la Marta i jo arrancàvem l'endemà. Sort, perquè resulta que l'operació sortida va ser més del previst i per arribar a Orpesa van estar gairebé quatre hores! 

Nosaltres vam anar amb tota la calma del món, a 90-100 i parant a repostar quan l'agulla marcava entre mig dipòsit i un quart. Va ser la primera expedició llarga que fèiem, El Prat-Murla (Alacant). 480 kms i la primera vegada que conduïa tant (en general i, sobretot, amb la cabra). 

Aquí la meva cara de concentració i la de felicitat de la Marta

Una mica de canguelo sempre hi ha, però es va esvair un cop vam enfilar carretera. El cotxe anava de luxe absolut, anàvem amb les finestres ben obertes amb l'aire donant-nos a la cara i amb l'altaveu petit JBL a tota pastilla amb temazos de pop espanyol d'allà pels 2000. Sabíem que anàvem amb un cotxe que crida l'atenció, però no ens imaginàvem la quantitat de gent que saludava, pitava i fins i tot es posava en paral·lel per veure bé el cotxe. El ritme no donava per anar avançant gaire, tot i que quan ens cansàvem d'anar darrere d'algun camió (s'ha d'intentar estalviar benzina com sigui!) els passàvem. Fins i tot vam avançar un Cayenne, va ser l'hite del viatge a part del viatge en si. :)

Amb el motoret a ple rendiment, a punt d'enlairar-nos!

 Més enllà de la tranquil·litat d'estar al poble, vam fer unes quantes sortides amb els meus pares, tots en el 2CV incloent una petita ruta del camí de ronda a Benissa i una parada obligada a Casa Julià a Parcent, on ens van servir un arròs que encara ploro d'emoció quan hi penso i que com no ens vam poder acabar, ens el vam endur en un d'aquells tuppers horribles de plàstic transparent sense que sortís i una sola gota!

El que vam detectar un cop ja a Murla és que el cotxe perdia oli per diverses parts del motor. Durant el trajecte de tornada a casa prendria una decisió que temps després em portaria molts maldecaps... Treure el motor del cotxe i fer-li una restauració. 

Ja de tornada, descansats i amb les idees més clares.

Encara ara, un any després, em penedeixo d'haver-ho fet, sobretot perquè les conseqüències trigarien a aparèixer... Però ja en parlarem més endavant, de moment encara queden històries divertides per explicar :)