Els viatges, part 2: Murla
Va ser pel pont del desembre. No anava al poble des d'abans de la pandèmia, diria que des del 2018. Trobava a faltar el fet d'estar per allà i la decisió va ser fàcil. Sortien primer mons pares, un dia abans perquè tenien festa de no sé què, i la Marta i jo arrancàvem l'endemà. Sort, perquè resulta que l'operació sortida va ser més del previst i per arribar a Orpesa van estar gairebé quatre hores! Nosaltres vam anar amb tota la calma del món, a 90-100 i parant a repostar quan l'agulla marcava entre mig dipòsit i un quart. Va ser la primera expedició llarga que fèiem, El Prat-Murla (Alacant). 480 kms i la primera vegada que conduïa tant (en general i, sobretot, amb la cabra). Aquí la meva cara de concentració i la de felicitat de la Marta Una mica de canguelo sempre hi ha, però es va esvair un cop vam enfilar carretera. El cotxe anava de luxe absolut, anàvem amb les finestres ben obertes amb l'aire donant-nos a la cara i amb l'altaveu petit JBL a tota past...