El 2CV T.A.R.D.I.S.

Seguint amb l'aventura, anem mons pares i jo cap a l'Esquirol, allà on estava el candidat. Un cop allà, trobem el cotxe plantat amb la família del propietari i ens expliquen una mica la història del cotxe. Resultava ser el cotxe de soltera de la dona del venedor, que amb el temps es va deixar de fer servir i que ara sols l'arrancaven esporàdicament o per moure's pel poble de tant en tant. L'home procedeix a obrir el capó i jo, com fem tots els homes, procedeixo a mirar dins i a fer-me l'entès quan era la segona vegada que veia un motor de 2CV i no sabia ni on estava el carburador. El que sí que tenia clar és que havia de buscar òxid, i vaig procedir a tirar-me per terra i fotre'm per sota del cotxe a veure què veia. No vaig veure res escandalós que em fes tirar enrere i vaig dir a aquella família encantadora que ho tindria en compte i que alguna cosa els diria.  Marxem d'allà, jo amb papallones a la panxa, i decidim parar a un bar del poble a fer un beur...

 Ja ho tenia fixat, el 2CV arribaria. Era sols una qüestió de temps. Amb això clar, comença el procés de recerca i de filtratge d'entre totes les cabres que podria trobar pels internets. Haig de reconèixer que tot el procés de recerca i investigació m'agrada molt, sobretot el fet de fer-me llistes de candidats i anar rumiant de quin em sortiria més a compte.  Inicialment, buscava exclusivament els que fossin grocs i amb els fars quadrats, perquè així era el que van tenir els meus tiets, i tota la resta quedava descartada. I el vaig trobar, per a la meva gran sorpresa, un 2CV que podria haver sigut perfectament el que van tenir els meus tiets, estava a Salou. Tot ben decidit, parlo amb me mare (que es torna a apuntar a l'aventura sense gaire pensar) i amb el meu altre tiet (que treballa a una foneria, que de ferro n'entén molt i també li agrada emmerdar-se). Concerto dia, lloc i hora amb el propietari i cap a Salou falta gent. M'explica el propietari la història del ...