Els viatges, part 1: la primera acampada.

-

Ens trobàvem a l'octubre i teníem ganes de fer una escapada, evidentment pel mínim de calés possible. L'opció més barata era anar d'acampada, i amb el 2CV comprat de feia poc, no vam poder evitar fer-lo servir. Un dels elements clau va ser la fusta del maleter, que amb uns tubs de PVC ens va fer de taula precària durant diverses acampades futures.

Aquí l'invent, es van anar fent reforços


Honestament, va ser un trajecte bastant curtet i sense cap mena de problema. Un cop allà plantem la tenda i ens queda un panorama ben maco.

 En aquesta acampada, va començar una tradició que ens ha acompanyat a gairebé totes les que han vingut. Ens va ploure i com la capota estava feta malbé, doncs entrava aigua i es calava completament. La solució que vaig trobar és posar-li per sobre un plàstic que utilitzava per tapar la bicicleta i que semblava fet a mida per cobrir el sostre del cotxe. Casualitats de la vida, mira tu.

L'estada va ser francament agradable, vam fer dues escapadetes sent una a la festa major de Santa Maria de Palautordera i una visita a una amiga que tenim en comú la Marta i jo a Sabadell, la Mar.

Ens vam haver de quedar amb les ganes...

 

L'aventura va estar prou bé, quan vam haver de tornar, vam anar passant per poblets i, com ens agafava de camí, no ens vam poder estar de passar pel Circuit de Montmeló i treure una foto, ens vam quedar amb ganes d'entrar...

Un cop ja a casa, no ens vam poder estar de començar a plantejar la propera sortida amb el 2CV!












Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els viatges, part 2: Murla

-
Imatge
 Va ser pel pont del desembre. No anava al poble des d'abans de la pandèmia, diria que des del 2018. Trobava a faltar el fet d'estar per allà i la decisió va ser fàcil. Sortien primer mons pares, un dia abans perquè tenien festa de no sé què, i la Marta i jo arrancàvem l'endemà. Sort, perquè resulta que l'operació sortida va ser més del previst i per arribar a Orpesa van estar gairebé quatre hores!  Nosaltres vam anar amb tota la calma del món, a 90-100 i parant a repostar quan l'agulla marcava entre mig dipòsit i un quart. Va ser la primera expedició llarga que fèiem, El Prat-Murla (Alacant). 480 kms i la primera vegada que conduïa tant (en general i, sobretot, amb la cabra).  Aquí la meva cara de concentració i la de felicitat de la Marta Una mica de canguelo sempre hi ha, però es va esvair un cop vam enfilar carretera. El cotxe anava de luxe absolut, anàvem amb les finestres ben obertes amb l'aire donant-nos a la cara i amb l'altaveu petit JBL a tota past...
Read more »

Els viatges, part 3: Gran Nacional 2023 a Escaló.

-
Imatge
No recordo com em vaig assabentar que es faria, suposo que per algun grup de WhatsApp o ves a saber... La qüestió és que la Marta i jo ens vam inscriure a la Gran Nacional de 2CV, però no vam dormir a l'hotel que proposaven (se'ns escapava molt de pressupost) i vam estar a Esterri d'Àneu, que ja coneixíem (i s'ajustava molt més). El tema és que abans de marxar cap allà, sabent que nevaria i/o plouria, havia de canviar la capota de manera bastant urgent. El canvi era bastant urgent perquè cada cop que plovia (per sort on jo visc no plou gaire) també plovia dins el cotxe, especialment per la capota.  Vaig fer la comanda i el paquet va arribar literalment el dia anterior de marxar. Va tocar canviar-la quan vaig tornar de la feina, el que va provocar que a hores de marxar, l'aspecte del cotxe fos aquest: Vaig enviar això a la Marta i em va contestar amb un "sta calvo". Entre ma mare i jo la vam aconseguir posar, perdent un parell de cargols i fent que fins dia...
Read more »

Les Reparacions, part 2: Els frens

-
Imatge
 De moment, obviarem el tema de la restauració del motor. És un tema que sortirà més endavant... Mentrestant, parlem del tema frens, que també tela marinera. Tot comença un dia que la Marta queda amb uns companys de classe per fer una festa. Quedava bastant lluny de casa i el transport públic la feia trigar més del doble de temps que en cotxe, o sigui que em vaig oferir a apropar-la en cotxe. Si arribem a saber el que vindria, millor que hagués anat amb el transport públic... En un principi, tot anava perfectament, però just abans d'entrar a Barcelona, començo a notar que el cotxe no acaba d'anar rodó. Li costa mantenir la velocitat, i si deixo anar l'accelerador sembla que reté moltíssim. Aquesta retenció va anar augmentant cada vegada més, fins que el cotxe va lentíssim i amb el motor molt alt de revolucions. Decideixo parar al mini voral que hi ha a la Gran Via abans d'entrar a Barcelona, paro el motor i miro de pensar en alguna cosa per sortir d'allà. Vaig acons...
Read more »