Les Reparacions, part 2: Els frens

 De moment, obviarem el tema de la restauració del motor. És un tema que sortirà més endavant...

Mentrestant, parlem del tema frens, que també tela marinera. Tot comença un dia que la Marta queda amb uns companys de classe per fer una festa. Quedava bastant lluny de casa i el transport públic la feia trigar més del doble de temps que en cotxe, o sigui que em vaig oferir a apropar-la en cotxe. Si arribem a saber el que vindria, millor que hagués anat amb el transport públic...

En un principi, tot anava perfectament, però just abans d'entrar a Barcelona, començo a notar que el cotxe no acaba d'anar rodó. Li costa mantenir la velocitat, i si deixo anar l'accelerador sembla que reté moltíssim. Aquesta retenció va anar augmentant cada vegada més, fins que el cotxe va lentíssim i amb el motor molt alt de revolucions. Decideixo parar al mini voral que hi ha a la Gran Via abans d'entrar a Barcelona, paro el motor i miro de pensar en alguna cosa per sortir d'allà. Vaig aconseguir que el cotxe es mogués a força d'arrancar el cotxe amb el fre de mà com si fos una pujada (traient el fre de mà alhora que accelero i deixo anar l'embragament), però apropant-me a un semàfor m'adono que els frens no funcionen i en aquell moment recordo el que em va passar amb el 2CV groc de Salou i freno el cotxe amb el fre de mà. 

Com estàvem bastant a prop de la casa del company de la Marta, decideixo arribar fins allà frenant amb el fre de mà i per compensar la sort, trobo aparcament just davant de la casa en qüestió.

Evidentment truco a la grua, pugem la cabra a la plataforma i tenim una conversa peculiar sobre per què el conductor considera un crim que li facin posar el casc quan condueix la seva Harley Davidson... Segons ell: "si no te caes de la moto, el casco no vale para nada".

Era molt divertit, es movia com un flam.

Quin remei més que dur-lo al taller i reparar... Quan va estar llest, dues setmanes més tard, decideixo dur-lo a Cervera, on feien una trobada de diables, a mode de prova definitiva. Pel Prat no havia donat cap problema. Per tant, no hauria d'haver-hi cap mena de problema. Oi? Bé...

De camí a Cervera, començo a notar els mateixos símptomes que feia just dues setmanes. Paro a una àrea de servei i queda el cotxe bloquejat. Torno a intentar el mateix que l'altra vegada, fer com si fos una rampa, però no funciona. Durant uns 20 minuts em quedo parat allà, pensant què puc fer per moure'l i arribar a Cervera. Fart de tot, surto del cotxe i li foto una sacsejada ben forta (es va moure tot el que hi havia dins el maleter!). Arranco el cotxe a crits de "a veure si tens collons a moure't ara" i com màgia el cotxe es mou. Em vaig posar a riure molt i arribo a Cervera per carreteres secundàries, frenant amb tota la meva força amb el pedal i ajudant-lo amb el fre de mà. Sort que anava sol i que no hi havia ningú a la carretera. 

Va estar prou bé aquell dia, malgrat tot...

Total, que quan acaben el cercavila i el posterior sopar de pa amb tomàquet, truco a la grua i tenim sorpresa! Resulta que l'assegurança em cobria un màxim de cost i sembla que els caps de setmana i festius és més car... L'única solució que m'oferien era deixar el cotxe al dipòsit de la grua i ja me'l portarien en un dia entre setmana. Quin remei, doncs, per sort me mare encara no dormia i ens va venir a rescatar a mi i a l'Àlex, un molt bon amic que es va quedar amb mi i em va ensenyar a jugar a cartes (sempre s'ha de dur una baralla de cartes a sobre, mai se sap) de nit a la llum de les llanternes dels mòbils que estaven a punt de quedar-se sense bateria. Ja vaig dir que me mare s'apunta a un bombardeig, sigui per coses bones o per d'altres menys favorables...

El cotxe va arribar sense problemes i l'home de la grua em va reconèixer del cercavila, resulta que el seu fill és del Ball de Diables de Cervera i que també li agraden els clàssics (si no em falla la memòria, era un Volkswagen Corrado el que volia). Sempre hi ha bones anècdotes per explicar encara que l'experiència no fos del tot agradable.

El moment de la rebuda a casa!

 Finalment, el taller es va fer càrrec de l'ensurt. Resulta que la bomba estava defectuosa. Coses que passen.