El 2CV T.A.R.D.I.S.

Seguint amb l'aventura, anem mons pares i jo cap a l'Esquirol, allà on estava el candidat. Un cop allà, trobem el cotxe plantat amb la família del propietari i ens expliquen una mica la història del cotxe. Resultava ser el cotxe de soltera de la dona del venedor, que amb el temps es va deixar de fer servir i que ara sols l'arrancaven esporàdicament o per moure's pel poble de tant en tant. L'home procedeix a obrir el capó i jo, com fem tots els homes, procedeixo a mirar dins i a fer-me l'entès quan era la segona vegada que veia un motor de 2CV i no sabia ni on estava el carburador. El que sí que tenia clar és que havia de buscar òxid, i vaig procedir a tirar-me per terra i fotre'm per sota del cotxe a veure què veia. No vaig veure res escandalós que em fes tirar enrere i vaig dir a aquella família encantadora que ho tindria en compte i que alguna cosa els diria.  Marxem d'allà, jo amb papallones a la panxa, i decidim parar a un bar del poble a fer un beur...

 Ja ho tenia fixat, el 2CV arribaria. Era sols una qüestió de temps. Amb això clar, comença el procés de recerca i de filtratge d'entre totes les cabres que podria trobar pels internets. Haig de reconèixer que tot el procés de recerca i investigació m'agrada molt, sobretot el fet de fer-me llistes de candidats i anar rumiant de quin em sortiria més a compte.  Inicialment, buscava exclusivament els que fossin grocs i amb els fars quadrats, perquè així era el que van tenir els meus tiets, i tota la resta quedava descartada. I el vaig trobar, per a la meva gran sorpresa, un 2CV que podria haver sigut perfectament el que van tenir els meus tiets, estava a Salou. Tot ben decidit, parlo amb me mare (que es torna a apuntar a l'aventura sense gaire pensar) i amb el meu altre tiet (que treballa a una foneria, que de ferro n'entén molt i també li agrada emmerdar-se). Concerto dia, lloc i hora amb el propietari i cap a Salou falta gent. M'explica el propietari la història del ...

 Necessitava un dos cavalls, això era vox populi. Em vaig posar a remenar per Wallapop i vaig decidir marcar-me un pressupost màxim. Primerament, vaig investigar sobre les Dyane 6, que eren substancialment més barates, però el que jo sempre havia volgut era un 2CV o sigui que va tocar incrementar el pressupost. Afortunadament, em van oferir entrar a treballar a l'hospital Quirón durant l'estiu per cobrir als qui havien marxat de vacances, això em va permetre fer càlculs i veure que era viable optar per una cabreta.  Una afició que ara fa temps que no practico és sortir en bicicleta, i solia compartir-la amb la meva amiga Berta. Quan tornàvem de fer uns 30km vaig veure prop del galliner de la masia on vivia que hi havia una silueta que em resultava familiar. Li ho vaig comentar i em va dir que algú havia deixat aquell cotxe allà feia temps i que si volia que el podríem treure i me'l podia quedar. Amb llàgrimes als ulls i ganes d'emmerdar-me fins a les celles vam decidir ...

No tinc record de la meva vida en què no hagi estat obsessionat amb els cotxes, de fet el record més antic que puc trobar dins el meu cap és la imatge d'un petit Quim d'uns 4 anyets assegut al volant del 2CV groc que van tenir els meus tiets. Evidentment, no arribava als pedals ni amb prou feines al volant si recolzava l'esquena al respatller del seient. Recordo també "la finestra d'en Quim", la petita finestra amb mosquitera de sota el vidre del davant i per on mirava la carretera perquè no arribava a veure-hi per sobre. Estava, estic i estaré obsessionat amb el 2CV i els cotxes clàssics.  Calculo que deu ser del 2004 El moment més anecdòtic va ser quan, anant amb el SEAT Ibiza vermell que tenien mons pares llavors, un altre cotxe va impactar per darrere (va ser a poca velocitat, no vam prendre gaire mal). En aquell moment d'estrès i angoixa on la meva pobra mare intentava gestionar tot aquell sant merder, va trucar a la meva tieta perquè vingués a quedar...