El 2CV T.A.R.D.I.S.

 Necessitava un dos cavalls, això era vox populi. Em vaig posar a remenar per Wallapop i vaig decidir marcar-me un pressupost màxim. Primerament, vaig investigar sobre les Dyane 6, que eren substancialment més barates, però el que jo sempre havia volgut era un 2CV o sigui que va tocar incrementar el pressupost. Afortunadament, em van oferir entrar a treballar a l'hospital Quirón durant l'estiu per cobrir als qui havien marxat de vacances, això em va permetre fer càlculs i veure que era viable optar per una cabreta.  Una afició que ara fa temps que no practico és sortir en bicicleta, i solia compartir-la amb la meva amiga Berta. Quan tornàvem de fer uns 30km vaig veure prop del galliner de la masia on vivia que hi havia una silueta que em resultava familiar. Li ho vaig comentar i em va dir que algú havia deixat aquell cotxe allà feia temps i que si volia que el podríem treure i me'l podia quedar. Amb llàgrimes als ulls i ganes d'emmerdar-me fins a les celles vam decidir ...

No tinc record de la meva vida en què no hagi estat obsessionat amb els cotxes, de fet el record més antic que puc trobar dins el meu cap és la imatge d'un petit Quim d'uns 4 anyets assegut al volant del 2CV groc que van tenir els meus tiets. Evidentment, no arribava als pedals ni amb prou feines al volant si recolzava l'esquena al respatller del seient. Recordo també "la finestra d'en Quim", la petita finestra amb mosquitera de sota el vidre del davant i per on mirava la carretera perquè no arribava a veure-hi per sobre. Estava, estic i estaré obsessionat amb el 2CV i els cotxes clàssics.  Calculo que deu ser del 2004 El moment més anecdòtic va ser quan, anant amb el SEAT Ibiza vermell que tenien mons pares llavors, un altre cotxe va impactar per darrere (va ser a poca velocitat, no vam prendre gaire mal). En aquell moment d'estrès i angoixa on la meva pobra mare intentava gestionar tot aquell sant merder, va trucar a la meva tieta perquè vingués a quedar...