El 2CV T.A.R.D.I.S.

 De moment, obviarem el tema de la restauració del motor. És un tema que sortirà més endavant... Mentrestant, parlem del tema frens, que també tela marinera. Tot comença un dia que la Marta queda amb uns companys de classe per fer una festa. Quedava bastant lluny de casa i el transport públic la feia trigar més del doble de temps que en cotxe, o sigui que em vaig oferir a apropar-la en cotxe. Si arribem a saber el que vindria, millor que hagués anat amb el transport públic... En un principi, tot anava perfectament, però just abans d'entrar a Barcelona, començo a notar que el cotxe no acaba d'anar rodó. Li costa mantenir la velocitat, i si deixo anar l'accelerador sembla que reté moltíssim. Aquesta retenció va anar augmentant cada vegada més, fins que el cotxe va lentíssim i amb el motor molt alt de revolucions. Decideixo parar al mini voral que hi ha a la Gran Via abans d'entrar a Barcelona, paro el motor i miro de pensar en alguna cosa per sortir d'allà. Vaig acons...

 Va ser pel pont del desembre. No anava al poble des d'abans de la pandèmia, diria que des del 2018. Trobava a faltar el fet d'estar per allà i la decisió va ser fàcil. Sortien primer mons pares, un dia abans perquè tenien festa de no sé què, i la Marta i jo arrancàvem l'endemà. Sort, perquè resulta que l'operació sortida va ser més del previst i per arribar a Orpesa van estar gairebé quatre hores!  Nosaltres vam anar amb tota la calma del món, a 90-100 i parant a repostar quan l'agulla marcava entre mig dipòsit i un quart. Va ser la primera expedició llarga que fèiem, El Prat-Murla (Alacant). 480 kms i la primera vegada que conduïa tant (en general i, sobretot, amb la cabra).  Aquí la meva cara de concentració i la de felicitat de la Marta Una mica de canguelo sempre hi ha, però es va esvair un cop vam enfilar carretera. El cotxe anava de luxe absolut, anàvem amb les finestres ben obertes amb l'aire donant-nos a la cara i amb l'altaveu petit JBL a tota past...